Diccionari de termes relacionats amb el món bèl·lic

Arnès: Conjunt d'armes defensives (sense incloure-hi l'escut) de l'home o del cavall. Destinat especialment a protegir el cos del combatent a l'edat mitjana i al Renaixement. El componen diverses peces: bacinet (casc), espatllàs, guardabraç, colzera o guarda de colze, amambraç, manyopa, guantellet, plates o cuirasses, peto i dorsal, pancera, faldatge o llagosta, escarsella, cuixot o cuixera, genollera i sabates de ferro.

Arnès blanc: Armadura de ferro rígid o acer polit.

Atxa: Arma ofensiva cavalleresca, té una important semblança amb la destral, de la qual va originar.

Bavera: Peça del casc, sigui del tipus que sigui, defensa la part de la boca, barba i mentó.

Bombarders: Màquines de guerra per llançar pedres grosses o boles de ferro.

Camp clos: Espai delimitat on tenien lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers rivals. Les batalles de camp clos es realitzaven a conseqüència de desafiaments amb intencions esportives.

Celada: Casc semiesfèric que cobreix tot el cap i la nuca, pot portar una visera articulada i sovint va combinat amb una bavera.

Darga: Escut de cuir, en forma de cor o de dos ovals superposats.

Elm: Al segle XV, és un casc en forma de bóta, cobria totalment el cap i reposava sobre les espatlles.

Elmet: Casc de diverses peces mòbils, cobreix totalment el cap, però que no e suporta sobre les espatlles.

Escut: Arma de defensa que consisteix en una làmina de metall, cuir o fusta, que es porta al braç esquerre.

Gentilhome: Home noble que és al servei particular d’un rei. S’anomenen així els membres de l’estament militar i els qui destaquen per la pràctica de determinades virtuts com la generositat, el coratge o la cortesia.

Heràld: Oficial d'armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d'armes dels participants en els torneigs, per comprovar-ne la regularitat i l'atribució correcta.

Lletra de batalla: Carta que un cavaller ofès trametia, per mitjà d’un oficial d’armes, al cavaller que considerava el seu ofensor. Mitjançant aquesta carta el reptava a combatre.

Passadors: Fletxes molt punxegudes

Pavesos: Escuts llargs i oblongs que cobrien gairebé tot el cos, usats pels soldats d'infanteria. Es col·locava a terra i un soldat el sostenia, protegint així a un altre company.

Punyal: Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada i amb una empunyadura de formes diferents (esculpida o simplement adornada), serveix per a ferir cos a cos. És una de les armes de mà més antigues.

Rei d'armes: S'encarregaven de portar les lletres de batalla, d'intentar posar pau entre els cavallers perquè no arribessin al combat, de triar el jutge del camp, etc. Intervenien també en la guerra ordenant les tropes, recollint les banderes dels vençuts, destriant els morts de cada bàndol, etc., ja que eren especialistes en heràldica.

Rossí: Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella. Servia per a caçar i per anar a la guerra, solia ser cavalcat pels escuders.

Vot cavalleresc: Jurament que feien els cavallers i que, sovint, era l'única justificació per la qual entraven en combat. A través d'aquest vot, que recorda les prometences religioses, els cavallers deien que farien o no farien tal cosa fins que haguessin lluitat.